enfrdeitpt

Actualitat a Prades

"Bodes, batejos i comunions", la nova exposició dels Tamborinos a Prades

Estrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactivesEstrelles inactives
 

Des de fa 17 anys, l'Associació Els Tamborinos fa una excepcional tasca de conservació i recuperació del passat històric de Prades a través de fotografíes. Cada any, durant una setmana del mes d'Agost, organitzen a la Vila Vermella una exposició fogràfica sobre un tema determinat. Enguany, la propòsta presentada va ser "Bodes, batejos i comunions", una exposició que s'ha pogut visitar a l'Ajuntament de Prades entre el 10 i el 18 d'Agost. Parlem amb Esther Massó, la presidenta dels Tamborinos, perquè ens expliqui més sobre la iniciativa i la trajectòria de l'associació.

IMG 7997

Per què “Bodes, batejos i comunions”?

Perquè sempre fèiem exposicions de temes molt específics i quadrats dins d’un temps concret, com per exemple l’any passat amb els anys 70, i aquest any vam voler fer una mica d’homenatge a tota al gent que ens ve a veure i vam voler que tothom portés fotografies... Però clar, no en pensàvem rebre tantes!

Quantes fotografies vau rebre?

De penjades n’hi ha bora 500, però en van portar moltes més, així que vam haver de posar un límit: dues o tres fotografies per família. Una famílies fins i tot ha pogut reunir i deixar-nos fotografies de quatre generacions, la més antiga de 1887.

Les fotografies que hi ha penjades, són les originals?

No, tot són còpies de les originals que tenim digitalitzades. Un cop digitalitzades les ampliem i les imprimim totes a la mateixa mida. Per això molta gent gran, quan arriba i veu les fotografies que ens ha deixat, es queda parada de veure-les tan grans.

Quan fa que porteu organitzant l’exposició?

Des de que vam plegar la passada, un any. El que passa és que la gent es pensa que això es munta en un tancar i obrir d’ulls i et deixen les fotografies un mes abans. Si això no ho fas amb temps és una bogeria, així que encara que la el gruix de feina s’acumuli a l’estiu, a l’hivern també anem deixant coxes enllestides.

Què és el més gratificant de fer una exposició com aquesta?

Veure la cara de la gent quan ve a veure-ho. Sobretot quan troben en fotos a gent que fa molt que no veuen. Per exemple, la meva experiència més bona aquí va ser durant la primera exposició, quan una senyora va veure en una fotografia al seu germà, que havia mort de petit, i ella no coneixia la existència d’aquesta. Me la vaig trobar allí plorant i no ens parava de donar les gràcies.

Quins projectes teniu pel futur?

Tenim tant patrimoni que podríem fer moltíssimes exposicions de temàtiques diferents. L’any que ve potser, a través del nostre company Olesti, que és un col·leccionista molt important, muntarem una exposició per mostrar part de tot aquest material que ell conserva de Prades.