Posted in El pueblo Prades . História Fauna Clima... - Geología
El interés de esta geozonas radica en la combinación entre aspectos geológicos, paisajísticos y turísticos. La parte occidental de la Serra de Prades se caracteriza por relieves gresosos y calcáreos abruptos, con acantilados de gran belleza. La morfología del relieve es escalonada, debido tanto a la naturaleza litológica del sustrato (alternancias de areniscas y calizas resistentes a la erosión con capas de arcillas imargues tiernas) como la disposición horizontal de los estratos. Al pie de la Serra, las formaciones sedimentarias mencionadas, que son de edad Triásico, yacen discordantes sobre terrenos de grauvaques y pizarras carboníferas. La Serra de Prades es un lugar característico de la orografía de las comarcas de Tarragona, siendo un destino turístico importante.
DATOS FISIOGRÁFICOS
La geozonas se encuentra en la parte NW de la Serra de Prades, bloque montañoso elevado que forma parte de la Cordillera Litoral. El relieve constituye una plataforma estructural suavemente inclinada hacia el SW (serra de la Gritella), desde Prades hasta Siurana, siendo la cota máxima a los planes de la Guàrdia (1121 m). Este relieve está profundamente encajado por el río Siurana al S y SE, mientras que hacia el NW, las vertientes descienden hasta la depresión de Cornudella situada entre 500 y 600m de altitud. En el extremo SW de la geozonas, el río Siurana se encuentra embalsado por pantano del mismo nombre, a una cota de 470 m.
SITUACIÓN GEOLÓGICOS
La geozonas de Prades-Siurana se encuentra enmarcada en la Cordillera Prelitoral catalana, cordillera constituida por un zócalo paleozoico sobre el que se apoya una cobertura sedimentaria mesozoica, heterogèniament deformada durante el ciclo alpino. La geozonas se localiza en la parte noroccidental del bloque elevado de las Montañas de Prades. El zócalo está formado por areniscas y pizarras del Carbonífero, mientras que la cobertura mesozoica está constituida exclusivamente por materiales de edad Triásico, dispuestos en estratos laxament juntos o afectados por algunas fallas.
TIPOS DE INTERÉS Y VALOR PATRIMONIAL
El interés de la geozonas se centra en aspectos estratigráficos y sedimentológico, gracias a la modesta deformación tectónica de los materiales postpaleozoics. Proporciona una buena serie estratigráfica del Triásico inferior y medio, con un registro sedimentario característico de las sierras costeras catalanas. En la base de esta sucesión se encuentran, dentro de las facies rojas Buntsandstein, excelentes ejemplos de sedimentos detríticos de origen fluvio-aluvial. Por encima, con los sedimentos calcáreos y lutítics de las facies Muschelkalk, queda registrada la transgresión triásico con dos ciclos marinos separados por una intercalación continental. Desde el punto de vista didáctico, la gran expresión de la geología en el relieve y los buenos afloramientos de fenómenos sedimentarios, junto con otros valores patrimoniales de paisaje e histórico-culturales le confieren un notable interés geoturístic. Las formas de erosión características en los materiales triásicos constituyen lugares que atraen una notable afluencia de visitantes (por ejemplo riscos de la Abellera, rocas Foradada y del Gríngol en las proximidades de la villa de Prades, riscos de Siurana-Salt de la Reina mora y la Trona-, etc.).
RELEVANCIA COMO REGISTRO GEOLÓGICO
La geozonas de Prades-Siurana tiene relevancia para diversos campos de la Geología, de los que cabe señalar los siguientes: Registros estratigráficos, procesos y rocas sedimentarias. En condiciones buenas de afloramiento se presentan diversos aspectos de Estratigrafía y Sedimentología referentes a las facies germánicas del Triásico: estructuras sedimentarias, atasconament de estratos y geometrías de paleocanal, secuencias de facies a diversas escalas, cambios composicionales y de procedencia, etc. Procesos exógenos: modelado del relieve de laderas, geomorfología en costas, meteorización, erosión, dinámica gravitacional. Estos lugares han sido utilizados tradicionalmente como afloramientos de docencia para alumnos de enseñanza media o universitaria, habiendo sido más visitada la geozonas con motivo de la excursión del congreso celebrado en Tarragona en 1977 y denominado "I Coloquio de Estratigrafía y Paleogeografía del Pérmico y Triásico de España ".
La morfologia del relleu és esgraonada, degut tant a la natura litològica del substrat (alternances de gresos i calcàries resistents a l'erosió amb capes d'argiles imargues tendres) com a la disposició horitzontal dels estrats. Al peu de la serra, les formacions sedimentàries esmentades, que són d'edat triàssica, jeuen discordants sobre terrenys de grauvaques i pissarres carboníferes. La serra de Prades és un indret característic de l’orografia de les comarques tarragonines, essent un destí turístic important.
DADES FISIOGRÀFIQUES
La geozona es troba a la part NW de la serra de Prades, bloc muntanyós enlairat que forma part de la Serralada Litoral. El relleu constitueix una plataforma estructural suaument inclinada cap al SW (serra de la Gritella), des de Prades fins a Siurana, essent la cota màxima als plans de la Guàrdia (1121 m). Aquest relleu està profundament encaixat pel riu Siurana al S i SE, mentre que cap al NW, les vessants descendeixen fins a la depressió de Cornudella situada entre 500 i 600m d'altitud. A l'extrem SW de la geozona, el riu Siurana es troba embassat pel
pantà del mateix nom, a una cota de 470 m.
SITUACIÓ GEOLÒGICA
La geozona de Prades-Siurana es troba enmarcada a la Serralada Prelitoral catalana, serralada constituïda per un sòcol paleozoic sobre el que es recolza una cobertura sedimentària mesozoica, heterogèniament deformada durant el cicle alpí. La geozona es localitza en la part nord-occidental del bloc enlairat de les Muntanyes de Prades. El sòcol està format per gresos i pissarres del Carbonífer, mentre que la cobertura mesozoica és constituïda exclusivament per materials d'edat triàsica, disposats en estrats laxament plegats o afectats per algunes falles.
TIPUS D’INTERÈS I VALOR PATRIMONIAL
L'interès de la geozona se centra en aspectes estratigràfics i sedimentològics, gràcies a la modesta deformació tectònica dels materials postpaleozoics. Proporciona una bona sèrie estratigràfica del Triàsic inferior i mitjà, amb un registre sedimentari característic de les serralades costeres catalanes. A la base d'aquesta successió s'hi troben, dins de les fàcies vermelles Buntsandstein, excel·lents exemples de sediments detrítics d'origen fluvio-al·luvial. Per sobre, amb els sediments calcaris i lutítics de les fàcies Muschelkalk, queda enregistrada la transgressió triàsica amb dos cicles marins separats per una intercalació continental.
Des del punt de vista didàctic, la gran expressió de la geologia en el relleu i els bons afloraments de fenòmens sedimentaris, junt amb altres valors patrimonials de paisatge i històrico-culturals li confereixen un notable interès geoturístic. Les formes d'erosió característiques en els materials triàsics constitueixen indrets que atrauen una notable afluència de visitants (per exemple cingles de l'Abellera, roques Foradada i del Gríngol a les proximitats de la vila de Prades, cingles de Siurana -Salt de la Reina Mora i la Trona-, etc.).
RELLEVÀNCIA COM A REGISTRE GEOLÒGIC
La geozona de Prades-Siurana té rellevància per a diversos camps de la Geologia, dels que cal assenyalar els següents:
Registres estratigràfics, processos i roques sedimentàries. En condicions bones d'aflorament es presenten diversos aspectes d’Estratigrafia i Sedimentologia referents a les fàcies germàniques del Triàsic: estructures sedimentàries, atasconament d'estrats i geometries de paleocanal, seqüències de fàcies a diverses escales, canvis composicionals i de procedència, etc.
Processos exògens: modelat del relleu de vessants, geomorfologia en costes, meteorització, erosió, dinàmica gravitacional. Aquests indrets han estat utilitzats tradicionalment com afloraments de docència per alumnes d'ensenyament mitjà o universitari, havent estat a més visitada la geozona amb motiu de l'excursió del congrés celebrat a Tarragona el 1977 i anomenat "I Coloquio de Estratigrafía y Paleogeografía del Pérmico y Triásico de España".
| Comentarios |
|
