La font de la Plaça Major (1), actualment, és la més coneguda de tot el terme de la Vila Vermella, ja que fa vint-i-cinc anys que deixa brollar cava per les seves quatre canyelles. Es diu que junt amb la seva construcció, entre el segle XV i el s. XVI es va aixecar un petit templet per resguardar la majestuosa font dels mals temporals i aixoplugar-hi als que feien espera.

Ningú no coneix d’aquest petit templet, no obstant l’acta municipal del 22 de març del 1857 parla de demanar la prestació personal dels veïns per a tirar a terra la font de la vila, perquè amenaça ruïna. S’arriba a la conclusió que el que es va enderrocar va ser el petit aixopluc de la gran font d’estil renaixentista i segons diuen, les teules verdes que romanen avui en dia al campanar, són les que aixoplugaven la font fa dos centenes.

De dalt a baix, consta d’una petita barretina quadrada, recolzada sobre la seva gran esfera, diferenciada en dos parts. La part superior està tallada a quadres, fins que arribem a l’equador, on hi ha diferents cercles que l'envolten i donen lloc a la part inferior de l'esfera, tallada verticalment en diferents plecs, d'on en neixen les quatre canyelles de coure, que escupen l’aigua en una gran pica. La pica, més gran que l'esfera, resta separada d’aquesta, per un coll rectangular. Finalment el peu de la font, baixa al recte de la pica, i fa una petita escaleta al ajuntar-se amb el terra de la Plaça Major. La font va ser forjada amb pedra vermella, una pedra fàcilment erosionable, i es creu que el templet era per resguardar-la de les inclemències del temps