 |
| PradesCor | |||||||||
|
Projecte "L'Orgue de Prades" Ja podeu veure la imatge virtual de l'orgue en la seva futura ubicació.
  Ceos v.z.w.
Gijselstraat 143
BE - 9100 Nieuwkerken
Bèlgica
C. Major, 23
43737 Torroja del Priorat
_________________________________________
Nieuwkerken, agost 2004
1Premisses: L’església de Prades, la seva acústica i l’ubicació de l’orgue: característiques i problemes
L'església de Prades, per la seva estructura, el seu valor monumental i el seu estat actual, només permet un lloc ideal per posar l'orgue, que era també el lloc on devia trobar-se l'orgue construït al voltant dels anys 1630, ara desaparegut: dins del nixol al damunt de l'entrada lateral meridional.
Els altres llocs teoricament possibles tots tenen inconvenients més o menys majors:
El cor existent de la paret occidental és molt elevat, i deixa poca altura per a l'orgue. Rebaixar-lo portaria problemes majors, tant per l'integració a l'estructura arquitectural com pel cost de l'operació.
En principi, es podria fer servir una de les capelles laterals per a posar un orgue a peu pla. Arquitecturalment peró, s'haurien de deixar ben destapats tant les columnes com els nervis de les voltes gótiques; així l'espai que queda per a un orgue és molt limitat.
Posar l'orgue a peu pla a fons del presbiteri destorbaria bastant l'aspecte visual, i tampoc no és una ubicació habitual a les contrades catalanes.
l'instrument sortirà de la paret només uns 10 cm, llevat de la tribuna, que podrem limitar a 1 m més o menys, de manera que no taparà ni estorbarà de cap manera una percepció estética de l'arquitectura de l'església; és el lloc tradicional per a l'orgue a Catalunya des del s. 16 o potser inclos abans; és una bona solució per a la repartició acústica del só, a condició de tenir un sostre de guix ben dur i de bona inclinació dins al nixol; les obres de paleta es limitarien a:
- obrir una entrada des del cor fins al nixol existent; - treure l'envà amb l'imitació de vidriera; - arrenjar les parets i enguixar l'espai on es posarà l'orgue;
obres que probablement es podràn fer sense complicació técnica a un cost relativament baix; com que per l'orgue només cal fer una façana sense moble lateral ni dorsal, redueix el cost del projecte.
2 Opció de base: quin tipus d'instrument?
2.1 El paisatge organistic al voltant de Prades
Al llarg voltant de Prades, hi ha una serie d'orgues de caracteristiques ben diferents:
un orgue català del s. 17 està en reconstrucció a Ulldemolins;
l'orgue català del s. 18 està representat a Montblanc, La Pobla de Cérvoles, Montbrió, L'Aleixar, etc.; Torroja del Priorat té un orgue 18è d'estética barroca francesa/catalana; orgues de l'estética del s. 19 es troben al Pla de Santa Maria, Cervera, Les Borges Blanques, etc. Poblet té un orgue típic per a l'estética de mitjans del s. 20; orgues d'estética neobarroca es troben a Reus, Vallbona de les Monges, La Selva del Camp.
A la llista, falta evidentment un orgue pensat especificament per a la música d'orgue més universal: la música de Bach.
2.2 L’ « orgue Bach »: un mite ben complicat...
2.2.1 Bach i Silbermann
Fins fa poc, la tradició organística relacionava Bach automaticament amb l'orguener Gottfried Silbermann.
La relació entre els orgues de Silbermann i la música de Bach està basada quasi unicament en l’argument que Silbermann i Bach foren actius a la mateixa zona d’Alemanya, a la mateixa época. A més, dels orgues de Silbermann s’han conservat una proporció de la que no gaudeix cap altre orguener del s. XVIII: prova de la qualitat excel.lent dels seus instruments, tant en el plan sonor com en la seva solidesa.
Els últims anys, peró, la investigació musicológica ha demostrat que la relació Bach-Silbermann no és tan evident.
Sembla doncs que Silbermann volia evitar que Bach visuri els seus orgues, malgrat que com a Thomascantor fora la persona indicada i de més pés per a fer-ho.
En canvi, a la regió on vivia Bach hi treballaven molts altres orgueners que avui es coneixen molt menys.
2.2.2 Els requisits de Bach en materia de construcció d’orgues
En resum, sabem que Bach requeria esencialment d’un orgue les qualitats següents:
L’alimentació devia ser suficient per a tocar l’orgue plé sense massa fluctuacions en el vent.
La sonoritat de l’orgue devia ser « gravitätisch », una paraula prou difícil de traduir... Per aixó requeria jocs de fons de sonoritat ben plena, Posaune 16 amb ressonadors de llargada completa, etc.
L’afinació de l’orgue: Bach requeria la possibilitat de poder tocar en tonalitats amb força alteracions.
Bach era conegut per la seva registració inventiva, i havia crescut en Thüringen, on des dels primers començaments del s. XVIII ja es coneixien tota mena de jocs « nous » de 16, 8 i 4 peus: flautes especials, jocs agambats,...
Conclusió: si volem construir un orgue per a tocar Bach, hem de mirar la totalitat del paisatje organistic al temps de Bach, i prendre en consideració els orgues conservats de Wender, Schröter, Thielemann, Volckland, Trost, Hildebrandt, etc.
3Proposta
Combinant tots els elements mencionats, arribo a la proposta següent:
3.1Opcions de base
Proposo fer un orgue inspirat del món de Bach, basant-se en composicions d’orgue tant de Silbermann com Trost i d’altres, traduït a l’espai concret de Prades.
3.2Composició
3.2.1Proposta 1: un orgue suficient encara que "minimal" per a l'església de Prades, sense extras ni luxe
Orgue Major
Flautat de cara 8'
Violó 8'
Octava 4'
Quinta 2 2/3'
Quinzena 2'
Sesquialtera II
Ple IV
Orgue de Dalt
Bordó 8'
Octava 4'
Nasart 2 2/3'
Quinzena 2'
Nasart 1 3/5'
Vintidosena 1'
Pedal
Subbaix o Contrabaix 16'
Preu estimat: 96.000 € o sigui uns 16 millons de Ptes
3.2.2Proposta 2: un orgue amb (quasi) tot el que l'organista pugui somiar
Orgue Major
Quintadena 16'
Flautat de cara 8'
Violó 8'
Viola di Gamba 8'
Octava 4'
Flauta oberta 4'
Quinta 2 2/3'
Quinzena 2'
Sesquialtera II
Ple IV
Orgue de Dalt
Fugara 8'
Bordó 8'
Octava 4'
Flauta cónica 4'
Nasart 2 2/3'
Quinzena 2'
Nasart 1 3/5'
Cimbalet II
Veu humana 8'
Pedal
Flautat 8'
Subbaix 16' o Contrabaix 16'
Bombarda 16'
preu estimat: uns 157.000 € o sigui uns 26 millons
Està clar que alguns registres es poden variar, i que entre opció 1 i 2 es poden imaginar composicions intermediàries: és un tema a discutir.
Per la segona proposta, també es pot mirar la possibilitat de fer l'orgue en 2 etapes.
3.2.3Alguns aclariments:
La terminologia de "Orgue de Dalt" podria sorprendre. No m'acudeix cap altre traducció bona de l' "Oberwerk" alemany, puix el terme de "Positiu" que avui en dia s'empra bastant sovint, és incorrecte históricament i técnicament i és a més un invent recent en català. El terme "Orgue de Dalt" en canvi, existeix en contractes catalans antics i a més és una traducció quasi literal.
Pel 16’ a l’Orgue Major, he previst una Quintadena, i no un Bordó, perque tots els exemples «no-Silbermann» tenen Quintadena i no pas Bordó. Penso que l’idea era obtenir una sonoritat de 16’ més fina i lleugera.
Penso que en aquest tipus d’orgue, un 8’ obert a l’Oberwerk és molt útil per a obtenir un equilibri de teclats, p.ex. per a tocar en trio. Per tant, a la proposta 2 he inclos el joc de Fugara (tubs de fusta oberts), que amb el Gedackt dóna la sonoritat desitjada.
Molts orgues de la época tenien la Tercera 1 3/5 dins dels Plens. A mi em sembla bona idea separar-la, per poder obtenir també una registració de Plenum sense la sonoritat típica ( una mica anasartada) de la Tercera.
4Especificacions tècniques
4.1Cónsola
Consola clàssica, amb estirants de registre amb poms tornejats i etiquetes caligrafiades a mà.
4.2Teclats
Pels teclats manuals proposo xapa d’os per les tecles naturals, i tecles alterades de banús o una altra fusta fosca per natura i extra-dura.
Totes les altres parts fetes de roure o d’una altra fusta noble, garantida contra el corc.
Idem pel pedaler.
Per no correr cap risc de cara al corc, no es farà servir ni pi, ni avet, ni til.ler per cap part dels teclats.
Ambit:
A l’época del Bach, els àmbits normals eren de Do1 a Do5 pels teclats i de Do 1 a Do 3 pel pedaler. En poquísimes excepcions, estàn documentats àmbits de Do1 a Re5 (excepcionalment Mi5) pels teclats i de Do 1 a Re 3 pel pedaler.
Per a mí, aquest àmbit seria l’ideal per a fer una « imitació » d’orgue Bach.
Voldria resumir aquí els arguments per no passar als àmbits « moderns »:
Fer teclats o pedaler més amples va en contra de l’esperit general de l’orgue que es vol construir aquí. A cada concessió que es fa, l’instrument perd una mica del seu caràcter d’origen.
Económicament: les notes extra són bastant cares, sobretot les del pedal, i la seva rendabilitat és molt baixa, puig en la música del s. XVIII no es fan servir. S’ha de tenir en compte que les notes extra per arribar a un àmbit modern valdrien quasi el mateix preu que 1 joc extra!
Tècnicament, les notes extra són problemàtiques. Fer pujar Trompetes, Jocs de 1 peu i Mixtures fins al Sol 5, és una garantia de mal de caps, tant per l’orguener, com per la audiència. Al teclat, un pedaler de Do1 a Fa3 queda descentrat, mentres que amb els ambits histórics, el C central del teclat manual es troba quasi automàticament a la vertical del C central del pedaler.
4.3Mecànica
Acoblament OW/HW de calaix.
Mecànica sospesa directa per als dos teclats.
Mecànica a escaires pel pedaler.
Acoblament(s) Pedal - Teclat(s):
históricament, només es feia un acoblament Pedal - Orgue Major. Generalment, en els orgues histórics, aquest acoblament es feia per una serie de ventalloles extra.
No obstant, si es desitja un acoblament també a l’Oberwerk, s’en pot discutir.
La manipulació dels registres serà completament mecànica.
4.4Salmers
Totes parts fetes de roure, a l’excepció de la taula superior: per no correr cap risc en cas de variacions d'humetat, la taula superior es farà de fusta contraplacada de qualitat extra (marina resistent a l’aigua, amb garantia de fàbrica).
Arca de vent: ventalloles de roure, de cua de pell; tetines a l’antigua; molles de llautó.
Els conductes fets de metall d’orgue (20% d’estany).
4.5Tubs interiors
Els tubs de fusta seràn fets de roure pels petits i mitjans, d’avet pels més grans.
Els altres tubs seràn fets d’estany 80%, els peus de metall de 20% d'estany.
4.6Afinació
Diapasó: 440 Hz
Temperament: un tipus de « Wohltemperiert », com Werckmeister III, Kirnberger III, Vallotti o Neidhardt, que permet tocar a totes les tonalitats, peró afavoreix les tonalitats amb poques alteracions. Una afinació igual no quadra amb el projecte general d’aquest orgue.
4.7Alimentació de vent
Les 2 manxes cuneiformes, el regulador i el motor es posaràn a la planta baixa de l’orgue.
5Preus
Els preus mencionats inclouen materials, ma d’obra, i transports.
Els preus no inclouen:
IVA, puig demanant l’exenció, normalment no s’aplica.
Allotjament i menjars. Estimo que hi passariem entre 2 i 3 mesos, al començament amb 3-4 persones, la segona part amb 2 persones.
Obres de paleta: fer un passatge fins al nitxol on es posaria l'orgue, i un sostre adequat a l'habitació de l'orgue.
Garantia: 10 anys, a condició que podem mantenir l’orgue un cop a l’any.
Queden fora de la garantia tots els problemes com a conseqüencia d’infiltració d’aigua, de sequera o humetat ambiental anormal, i de manipulació inexperta de l’instrument.
Powered by !JoomlaComment 3.26
3.26 Copyright (C) 2008 Compojoom.com / Copyright (C) 2007 Alain Georgette / Copyright (C) 2006 Frantisek Hliva. All rights reserved."
|