Fauna Prades. El porc Senglar, cabirol... (5)

EL PORC SENGLAR: Mamífer de mida mitjana amb el cap allargat i gran, del qual en destaquen uns ulls molt petits. Té el coll ample i les potes molt curtes, fent l’animal molt arrodonit. El senglar compensa la poca visió que li proporcionen els seus ulls amb un gran olfacte, que li permet detectar l’aliment com les tòfones, vegetals i fins als conreus dels pagesos del poble. També té la capacitat de sentir a 100 metres l’enemic gràcies a la seva oïda. Té el cos recobert de pèls molt gruixuts, i el seu color pot variar segons l’edat que tingui. EL CABIROL: Fa uns 10 anys es van introduir un parell d’exemplars en aquest paratge natural. Avui en dia, tot i que costa de veure’ls, ja són més de 10 els cabirols que recorren aquests paratges. S’han adaptat a la perfecció al medi natural en que s’han vist introduïts. LA MUSSARANYA MENUDA: És una de les més petites de la seva família. Els ulls i la punta de les orelles es deixen veure entre el seu pèl, té el nas molt llarg i molt mòbil dotat de pèls tàctils. La seva longitud varia dels 4 als 7cm incloent la seva llarga cua, que representa tres quartes parts del seu cos. Les Muntanyes de Prades són un hàbitat ideal per aquesta espècie, però quasi impossibles de veure degut a la seva mida. EL GAT SALVATGE: S’assembla molt a un gat domèstic, amb un aspecte més corpulent i de mida més gran amb el cap més ample i el morro curt. El pèl és curt, amb ratlles fosques per tot el cos menys a la panxa. El que més caracteritza a aquest tipus d’animal és la seva cua; curta, ampla i anillada. Acostumen a sortir de nit i te’ls trobes a la vora de les carreteres. EL TUIXÓ: Amb el cos molt ample, el tuixó és un dels mustèl·lis de mida més gran. Té les potes curtes i és de constitució forta, cap triangular, cua i coll relativament curts. Té el morro llarg, el qual l’utilitza per escarbar la terra en la búsqueda d’aliments. Són pocs els exemplars que tomben pel terme de Prades, però de tant en tant algú se’n troba un. LA GUINEU: Té la mateixa mida que un gos mitjà, tot i que aquesta té el crani més allargat i amb el perfil superior quasi recte, morro també molt puntxegut i orelles grans i triangulars. Cua llarga i densament coberta de pèl, suau i espès i en general, té la punta blanca. Aquest animal té un color groc-vermellós a les parts superiors i blanca a les inferiors. El color i característiques varia sobre l’entorn que les envolta. LA BECADA: Ocell molt apreciat pels caçadors per la bonesa de la seva carn. El seu dors i la part superior són de color castany i les inferiors de color castany amb àmplies bandes negres darrere el cap. La seva característica principal és que té el bec molt llarg amb el qual s’endinsa a la terra humida per tal de trobar-hi cucs i poder-se’ls empassar sense la necessitat de treure el bec de terra. Gràcies al llarg bec, no necessita els ulls per a caçar i els té situats molt enrere, per ampliar el seu camp visual. LA PERDIU: Ocell de 35cm amb ales i cua curtes amb plomes a les parts superiors de color gris rojenc, galtes i gola limitades per una franja negra, amb potes i bec vermells. Ocell més aviat propi de llocs secs, és sedentari i forma grups familiars, vola de forma sorollosa i és incapaç de fer recorreguts llargs. Fan els seus nius a terra, on els perdigons mengen insectes fins que es fan grans, llavors s’alimenten de gra. EL CONILL: El conill comú és un mamífer que es caracteritza pel seu cos ple de pèl de color marró pàlid tirant a gris, el cap obalat i els ulls grans. Pesa entre 1,5 kg i 2,5 kg en estat salvatge. Pot tenir les orelles fins a 7 cm i una cua molt curta. Les seves potes del davant són més curtes que les del darrere. Pot variar significativament segons la raça. Viu en zones seques, en boscos, encara que prefereixen camps extensos plens de matorrals on poder-se amagar. En ocasions es troben en cultius agrícoles on s’alimenten d’enciam, arrels, etc. L’abundància de l’especie es basa en la seva capacitat reproductora, ja que són fèrtils durant tot l’any. El periode de gestació dura 32 dies, i venen de 4 a 12 individus. És un animal nocturn, que s’alimenta des de que es pon el sol fins que torna a sortir, són molt silenciosos menys quan tenen molta por o están molt tristos, que fan uns forts xiscles. Són pell a la carretera, degut a la seva falta de reacció davant la llum.
veure més,,,

Gastronomia. Productes de l'hort

La gastronomia de Prades també és característica. Els plats tradicionals estan elaborats amb els productes que sempre han estat a l’abast dels vilatans. La patata de Prades, amb Indicació Geogràfica Protegida, és un dels elements bàsics en qualsevol plat. La trobem de moltes maneres; bullida, guisada, fregida, al forn... La carn de caça sol ser un altre dels elements culinaris destacats del poble. La tradició de la caça ha incorporat els animals salvatges de la zona a les nostres receptes, que combinats amb la patata i altres elements de l’hort, fan uns menús exquisits. Les castanyes i bolets són també altres ingredients utilitzats com a acompanyament o guisats per a realçar el sabor de les diverses carns utilitzades en la cuina. Els productes de l’hort han estat els essencials a l’hora d’alimentar les generacions de pradencs. Una àmplia varietat de productes eren i són cultivats al camp. Els horts de Prades acullen una gran varietat de productes, que degut a les característiques climàtiques i del terreny ens donen productes de gran qualitat. Avui en dia, als restaurants del poble es poden trobar els plats de la cuina tradicional catalana, com l’escudella i carn d’olla, l’esqueixada de bacallà amb romesco, l’espardenya, la carn estofada amb patates, conill amb bolets o castanyes, i la llangonissa de Prades amb qualsevol tipus d’acompanyament com fesols o tomaca. Pel que fa als postres estrella són els bunyols de patata, molt fàcils de fer i econòmics. Es serveixen ben recoberts de sucre.
veure més,,,

Situació Geogràfica de Prades, laVila Vermella

Prades dóna nom a tot un conjunt de muntanyes que fan de partició comarcal entre el Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat. La vila, situada a la part ponent d’aquest massís, ocupa un altiplà que voreja els 950 metres d’alçària i el seu terme oscil•la entre els 800 i els 1201m del Tossal de la Baltasana (punt més alt) CARACTERÍSTIQUES GEOGRÀFIQUES DE LA VILASegons els Treballs de la Ponència per a la Divisió Territorial de Catalunya, duts a terme cap als anys trenta, el municipi de Prades pertany a la comarca del Baix Camp. En concret, la vila de Prades es localitza a 41º 18’ 35’’ de latitud Nord i a 0º 59’ 6’’ de longitud Est de Greenwich. La distància en línia recta fins a la Mediterrània és de 27.5 km. El municipi de Prades abasta una extensió de 33.10 km2. Els termes amb els que limita són (veure mapa de la Figura 4.1):- Vilanova de Prades, Vallclara i Vimbodí, al Nord. Els tres són adscrits a la Conca de Barberà.- L’antic de Rojals (agregat a Montblanc, Conca de Barberà), Mont-ral (Alt Camp) i Capafons (Baix Camp), a l’Est.- La Febró (Baix Camp) i l’antic de Siurana (actualment absorbit pel de Cornudella del Montsant), al Sud.- I Albarca, també inclòs a Cornudella (Priorat), a l’Oest. La vila de Prades també és coneguda amb el nom de Vila Vermella degut al color vermell de les seves roques i sorra doncs hi és molt abundant l’arenisca vermella. La seva situació geogràfica ha influenciat molt el desenvolupament econòmic del poble. En un principi, les dificultats d’accés i el mal estat de la xarxa viària van afavorir el seu aïllament provocant un estancament econòmic. Així, Prades va dependre comercialment de Reus durant molts anys perquè era la única ciutat amb la que estava comunicada per carretera. Actualment la xarxa viària ha millorat considerablement fet que es deixa notar per la gran afluència d’estiuejants.(fragment extret del treball cedit per Anna Roca sobre "Estudi de la duresa de l'aigua de les fonts de Prades" - 2n. Batxillerat - 2002) Com arribar a Prades? Des de TarragonaDes de LleidaDes de Barcelona HORARIS TRANSPORT PÚBLIC
veure més,,,

Festes Locals a Prades

Festes que es realitzen al poble de Prades durant tot l'any. Resum de les principals caracteristiques de les festes i la manera de cel·lebrar-les.Al calendari de la web podràs trobar totes les festes i activitats previstes. Busca informació per festa CARNAVAL SANTA MARIA FESTA DEL BOLET SANT JORDI LA MILLA FESTA MAJOR FESTA DE LA FARIGOLA FIRES I FESTES LA CASTANYADA SANT JOAN FESTA DE LA VERGE DE L'ABELLERA CAP D'ANY FESTA DEL CAVA 11 DE SETEMBRE CONCURS DE GOSSOS D'ATURA FESTA DE LA PATATA Busca informació per mes GENER - FEBRER - ABRIL - MAIG - JUNY - JULIOL - AGOST - SETEMBRE - OCTUBRE - DESEMBRE
veure més,,,

L'Agricultura de Prades

L’agricultura de Prades no és molt variada. Les seves condicions climatològiques i geològiques, fan que no tots els cultius hi siguin aptes. La patata, l'avellana, l'ordi i els productes de l'hort són les més trobats.Hi ha agricultura de secà i agricultura de regadiu.
veure més,,,

Geologia. La pedra vermella

L'interès d'aquesta geozona rau en la combinació entre aspectes geològics,paisatgístics i turístics. La part occidental de la serra de Prades es caracteritza per relleus gresosos i calcaris abruptes, amb penya-segats de gran bellesa.
veure més,,,

Flora de les Muntanyes de Prades

Les muntanyes de Prades, actualment al marc del PEIN (pla d’espais d’interès natural), contenen gran diversitat de flora i fauna que comporta una important riquesa paisatgística, un atractiu especial i un incalculable valor ecològic. Click to open image! Click to open image! Click to open image! Click to open image! Click to open image! Click to open image! View the embedded image gallery online at: http://www.prades.info/index.php/ca/el-poble.html#sigProGalleriaff1b58c72f Pel que fa a la flora predominen concretament els boscos de roures, alzines i carrasca, pi roig (rojals), castanyers. Pel què fa als roures ni han de varis tipus: roure martinenc, roure de fulla petita, i un dels més característics, el roure reboll (rebollars). I pel què fa als castanyers actualment estan en procés de recuperació, per mitjà de lluita biològica contra el “xancre del castanyer”. Aquestes espècies conviuen amb altres com són: Boix grèvol (protegit a tota Catalunya). Per últim cal destacar un sotabosc format per: falgueres (dauradella, polipodi, falzia…) , molses mestepes, bruc, arç, aranyoner, heura, boixerola, i una gran varietat de fongs, bolets, herbes i arbusts i mates (espernallac, marfull,esbarser, roser…), orquídies i plantes aromàtiques (farigola, romaní, espígol, tamborino , cap d’ase…) . Informació facilitada per Carme Vidal
veure més,,,

Patates de Prades

És als voltants de Sant Jordi quan es sembra la Patata de Prades. Un producte que creix en unes condicions d'altitud, edafològiques i climàtiques com són Prades, La Febró, Capafonts i Arbolí que juntament amb la tradició del conreu i l'experiència dels agricultors fan que les Patates de Prades presentin unes característiques diferencials i de qualitat superior. És un producte amb Indicació Geogràfica Protegida (IGP) que es cultiva al peu de les muntanyes de Prades, a la província de Tarragona. Les Patates de Prades, de la varietat Kennebec, tenen una producció no massa extensa però de gran qualitat, amb la seva carn blanca de textura consistent, de gust dolç i amb un calibre de 40 a 80mm. Els factors principals per fer d'aquest tubercle una patata de qualitat són varis:. Els factors medioambientals, els factors argonòmics, els factors climatològics i d'altres. FACTORS MEDIOAMBIENTALS:- Proporcionats per les condicions climàtiques dels camps, situats a igual o menys de 950 metres. - Les baixes temperatures, allarguen el cicle de creixement de la planta i redueixen les plagues.- La humitat atmosférica de les precipitacions, els sòls fèrtils de carácter silici i textura sorrenca que facilita la bona oxigenació i el desenvolupament del tubercle.- L’exel•lent qualitat de les seves aigües, lliures de nitrats. Foto: AnnaLlortVila FACTORS ARGONÒMICS - Amb una acurada selecció dels tubercles de sembra.- Un adob equilibrat.- La costum de no recollir la patata fins després de 15 dies després de la mort natural de la planta per tal de conservar-ne les qualitats.- La recol•lecció manual.- Emmagatzematge i conservació: Aquest es realitza en uns locals amb les condicions d’humitat i temperatura adients, no se’ls hi apliquen productes conservants i es té cura en especial a la separació dels tubercles no aptes per al consum. El seu embalatge garantitza l’autenticitat del producte. ALTRES El cultiu de les patates de Prades segueix les normes de producció integrada per a patates d'acord amb la normativa vigent en la matèria.Les Patates de Prades es comercialitzen condicionades en bosses de paper transpirable de 2 i 5 kg de capacitat i han de reunir en el moment de la seva expedició les característiques de la categoria de patata de qualitat, definida en la norma de qualitat vigent en aquesta matèria. A l'etiqueta figurarà, a més de les mencions que exigeix la legislació vigent, la llegenda "Patates de Prades. Indicació Geogràfica Protegida", el logotip d'aquesta indicació geogràfica i el logotip comunitari d'indicacions geogràfiques. ARTICLES RELACIONATS: FOTOGRAFIES Treballar la terra per sembrar la patata i plantar a l'hort Festa de la Patata 2009 VIDEOS La sembra de la Patata. Espai Terra TV3 La salut al cistell TV3. La patata de Prades La Patata de Prades - Al vostre Gust TV3 Patata de Prades - Vídeo 2011 Patata de Prades - De la Terra La salut al cistell TV3. La patata de Prades La sembra de la Patata. Espai Terra TV3 FESTA DE LA PATATA Festa de la Patata 2011 Festa de la Patata 2010 Festa de la Patata 2009 Festa de la Patata 2008 RETALLS DE PREMSA La castanya producte autòcton de les Muntanyes de Prades. La campanya de la patata de Prades comença diumenge a la Vila Vermella amb una festa. El DAR impulsa els productes IGP, entre ells, la Patata de Prades. La Patata a Taula. Àrea de Desenvolupament Local de la Diputació de Tarragona Les Patates de Prades al Diari El programa “La Salut al Cistell” de TV3 inagura temporada amb la Patata de Prades. Nous Reglaments de les IGPs Calçots de Valls, Patata de Prades i Clementines de les Terres de l'Ebre IGP Patata de Prades. Fruits de la terra, Dolça i amb aroma de castanya La denominació de les 'Patates de Prades', reconeguda a Europa
veure més,,,
la tardor

Properament:

sense esdeveniments
Último mes Desembre 2017 Mes seguent
L M X J V S D
week 48 1 2 3
week 49 4 5 6 7 8 9 10
week 50 11 12 13 14 15 16 17
week 51 18 19 20 21 22 23 24
week 52 25 26 27 28 29 30 31
TiServeis Prades, SL   I   Qui som   I   Mapa Web   I   Contacte   I   Avis Legal |  Solpronet.com
pradesinfo